General

Com veig jo això que Espanya no vulgui acceptar el Referèndum

Una reflexió ordenada i personal de les opcions que l’Estat Espanyol davant del fet de la petició de referèndum, és a dir, de la democràcia, atès que la democràcia va de votar:
A. Assumir-la i pactar un referèndum amb la societat catalana que pacíficament i democràtica el reclama. Pot, llavors, defensar democràticament la seva opció del NO en igualtat de condicions amb els que defensem el SÍ.
B. No assumir la democràcia i escollir una de les següents subopcions:
B1. Mirar-se displicentment com es duu a terme el referèndum, convocat amb la llei catalana que emana d’un Parlament democràtic que es reconeix sobirà. Pensar que és un nou 9N 2014, vaja, com ara fan d’altres que “afirmen” que el referèndum és el camí. Fer una intervenció suau, com a Estat repressor de llibertats: coercionar funcionaris amb l’amenaça de la inhabilitació, fer servir els mitjans als seu servei per desprestigiar, desmobilitzar i fer contracampanya cínicament; aconseguir suports diplomàtics a Europa i al món que asseverin que el món s’acabarà per als catalans si diem SÍ; i un llarg etcètera de propostes que xocarien de ple amb una realitat empírica: la societat catalana és un cos viu i en moviment que ja duu una inèrcia proplebiscitària des de fa més d’una dècada o quasi una dècada, segons es miri.

El govern i el Parlament, en aquestes condicions assumirien la veu del poble i en serien conseqüents. A partir d’aquí tot l’entramat judicial, coercitiu i amaneçador de l’Estat quedaria al marge, si el SÍ sortís vencedor.
B2. No només no acceptar democràticament que el Parlament i el Govern de Catalunya convoquin el referèndum sinó impedir-ho ja sigui retirant les urnes amb violència policial o amb la suspensió de l’autonomia ja sigui de forma plena o ja sigui recuperant parcialment les competències essencials: mossos, territori i governació, hisenda, ensenyament (pels centres educatius) i/o amb la inhabilitació exprés dels dirigents catalans a través del braç executor del TC. Llavors entren en funcionament la societat civil i les assemblees de càrrecs electes. Confiança plena en aquesta societat, impedida de democràcia i hoste en el seu propi territori amb els drets civils conculcats, drets i democràcia que, com a ciutadans europeus, tenim garantits. Un escàndol majúscul internacional per a Espanya i una proclamació immediata d’independènca que internacionalitza el conflicte i engega la postindependència sense haver-se pogut fer (encara) el referèndum. 

Aquí la societat catalana pot mostrar-se coratjosa i ferma en la defensa de la democràcia (no de la independència, sinó de la democràcia) o submissa i mesella acceptant la imposició de l’Estat amb mecanismes repressors antidemocràtics. 

Jo tinc clar que, en aquesta situació, els votants de tots els partits que defensen avui el referèndum, amb adjectiu o sense, sortirien als carrers en la defensa pacífica de la democràcia i, per tant, de la independència ja que passaria a ser un sinònim en aquest context repressiu.
B3. Apostar per reprimir amb violència estructural (inhabilitacions, anul.lació d’autonomia, presó, presència de forces militars o d’ordre públic als carrers i institucions de Catalunya…). Llavors la victòria del Sí de facto és definitiva i indubtable. Per les mateixes raons que expliquen la victòria del Sí a l’apartat B2, la independència de Catalunya es faria amb la gent i per la gent. Catalunya seria vist com un país amb una societat que busca resoldre els conflictes polítics amb pacifisme i democràcia, mentre que Espanya hauria d’assumir ser la Turquia de la Mediterrània Occidental i mostraria la cara autoritària, violenta i neofranquista que ha estat amagant com a Estat des del 78.

Aquesta opció demana valentia, fermesa, constància, capacitat de resistència, eficiència organitzativa i maduresa autoinformativa constant per eludir la propaganda institucional d’un Estat mobilitzat violentament per reprimir les llibertats. Estaria en les nostres mans i estaríem sols, d’entrada. Però la democràcia sempre guanya. Sempre. Paraula d’en Joan Tardà.
El meu plantejament:
Opció A. Guanya el SÍ sempre que les forces polítiques i les organitzacions civils que el defensin vagin a pel mateix objectiu i siguin, només, igual d’intel.ligents que ho han estat fins ara.
Opció B1. El SÍ guanyaria i seria vàlid sempre que tots els qui defensen ara que cal fer un referèndum mobilitzessin la ciutadania per anar a votar. El SÍ seria vist com a bo per tots els qui volem la independència i per tots aquells que, no demanant-la d’entrada, veurien molt clar que amb un Estat antidemocràtic no es pot anar enlloc.
Opció B2 i B3. El SÍ seria de facto el resultat d’un referèndum tàcit, fins que el control del territori i de les institucions pogués convocar-lo després d’un procés constituent.

Aquesta opció voldria força democràtica, social i pacífica; mobilització internacional de la nostra gent; potser un temps de clandestinitat, no dic que no, però també tensaria un Estat Espanyol que cada dia deixa més clar a la ciutadania que està pensat per defensar els interessos dels oligopolis i de les estructures de poder, fent evident que els seus fonaments no són ni han estat mai democràtics. Al marge que Europa, finalment, hauria de prendre postura. 
Conclusió: som al final d’un camí que, si som conseqüents amb la llibertat, ens porta a una porta tancada en pany i clau però que podrem obrir aviat: la independència per ser una societat democràtica, justa i lliure. 
I perdoneu l’extensió, però les pors i els dubtes, les oportunitats i els riscos, s’han de posar en ordre. Si veieu més alternatives, feu-me-les saber i les valoraré. 

Estem a poc de tot. Endavant, salut i fermesa!!

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s