General

Fem-ho bé i fem-ho ja … o el valor persuasiu dels pronoms

La meva condició valenciana no ha pogut (ni ha volgut!) passar per alt la traca que comportaria en la terra dels meus pares que un dirigent polític de primer nivell cridés als quatre vents “Fem-ho bé i fem-ho ja!“… Buf, inenarrable. El fet és que he dedicat part del trimestre que hem acabat i part del que ara tenim entre mans a parlar als meus alumnes de les bondats i necessitats del bon ús pronominal, de la imprescindible necessitat de conèixer tant els referents cotextuals com de disposar d’un context que resolgui els dubtes referencials: cal saber els antecedents del text a què remeten els pronoms, així com les circumstàncies comunicatives que donen sentit al valor neutre de determinats pronoms. Els pronoms fan dinàmica una conversa, s’omplen de significat ràpidament quan estan inserits en un context de comunicació que, en el cas d’una conversa espontània, esdevé text mateix, és a dir, en una conversa el que fem, com mirem, el que mostrem, tot el que no és verbal és també text. Per entendre’ns. Si espero un amic i arriba tard, molt tard, com sempre fa, i el veig arribar amb cara de “aiquinmalqueemsap…” i li etzibo: “Fes-ho bé i fes-ho ja”… Quin significat tindria per a vosaltres el pronom “HO”? El veieu clar, oi? El títol de l’article d’en Junqueras parteix de la consciència meridiana que els seus lectors comparteixen el context del pronom i resemantitzen el valor comodí del verb “FER” de forma i manera diàfana, que dit amb paraules “processals” (és a dir, en el llenguatge del procés per la independència) vindria a ser: “Comprometem-nos tots plegats a arribar ràpidament a un acord polític que ens permeti convocar eleccions per guanyar la independència”.
Arribats a aquest punt, us deveu estar preguntant on caram vull arribar. Bé, un valencià criat en les implicituds culturals del valor neutre del pronom que ara ens ocupa quan s’aplega amb el verb FER, no dubtaria a fer una lectura primera en clau sexual: “Follem bé i follem ja”, la qual cosa, al marge de la boutade idiomàtica, em fa pensar si el titular del president republicà està descarregat d’aquesta interpretació més prosaica, ordinària i procaç. Perquè amics, el context peocessual (recordeu?) entès en clau metafòrica, es troba en un moment a dues bandes: Mas i Junqueras/ Junqueras i Mas. Som en el ball de l’enamorament animal, en un festeig extenuant en què el mascle canvia el seu rol pel de la femella o vol mostrar un bec més gros i uns colors més llampants per aclaparar i dominar la parella escollida. Com en tot festeig, els objectius finals passen per FER-HO. Si el pacte polític és una trobada amatòria, si es tracta de dur al llit a algú, és possible que Junqueras ens estigui dient que no és que no vulgui allitar-se amb en Mas, sinó que ho vol fer bé (us deixo marge perquè modalitzeu lliurement com seria això de “bé”) i millor avui que demà. Estem arribant al final d’un pacte que ha passat d’unes relacions epistolars fredes i distants a un immediat allitament amb tots els ets i uts?
És neutre escollir un títol així? Quan el valor col.loquial de “FER-HO” és el que és… Quins marcs conceptuals, metafòrics i culturals es posen en marxa alhora en llegir-ho per primer cop? Podem destriar-los o tots juguen la seva partida per poder copsar el valor global del que pretén dir l’autor? Per què no seria el mateix haver dit “Pactem bé i pactem ja”? Entendríeu el mateix exactament que en llegir “Fem-ho bé i fem-ho ja”?
En tot cas, em permeto recordar-li una màxima valenciana que participa de la seva preocupació i es mou en el mateix marc mental i metafòric. Quan algú, exclamant-se de les misèries que atenallen la condició humana vol reduir a l’essencial s’acostuma a sentir: “Els mals de l’ànima són tres: l’aixada, la llagona i el fes”. Però no passa ni un segon que algú recontextualitza metafísicament el dolor i respon: “Els mals de l’ànima són tres: fer-ho poc, fer-ho bé i fer-ho més”.
Doncs això: fem-ho bé.

Anuncis
Estàndard