país, política

Demà faig vaga, hòsties!!

Demà hi ha vaga. Avui, al meu centre, hem fet reunió de professors per compartir criteris i reflexionar sobre què faríem. Jo, per primer cop en molt de temps, he exposat unes quantes argumentacions en públic sobre el per què aquest plantejament de vaga no em convencia… bàsicament: no m’agraden les vagues contra lleis que ja han estat aprovades. La derogació d’una llei només es fa quan hi ha majories parlamentàries refrendades per majories socials. En essència, o els posem a casa seva o els governs peperos continuaran fent de les seves, és a dir, lleis classistes, centralistes i uniformitzadores, defensores del confessionalisme i privatitzadores. Raons, em direu, més que suficients per fer vaga… no, per fer vaga no, per muntar-la ben muntada!!… però no quan ja s’ha aprovat, ja que esdevé un gest simbòlic. Les raons que no pesen en mi, per molt que entenc que són les d’alguna gent sincera, són les econòmiques (i que consti que cada mes que passa tinc una economia més lamentable i depauperada, com moltíssims altres conciutadans meus i, per tant, em sobren gestos futils i em calen accions i fonaments…). Sí que em pesa, però començar ja a pensar en clau del meu país i havia valorat el gest de no fer una vaga per una llei feta a Espanya en clau espanyola, també crec que té força simbòlica… Però, al final, al final, em fa molta ràbia que la vaga (un instrument digníssim i menysvalorat com la practiquem molts cops) no serveixi per al que ha de servir que és fer esmenar postures i serveixi, per contra, per reforçar-les “a toro pasado”.
I bé, en això estava quan, ara fa uns minuts, estenia la roba i m’he vist anant demà a l’institut, entrant per una porta plena de companys i companyes que tampoc farien vaga, com molts altres cops no l’han feta, i la veu de l’Ade ha ressonat en el meu cap: “Profe que demà jo no vinc que el meu pare m’ha dit que hem de fer vaga…”. “El meu pare m’ha dit que hem de fer vaga”… I jo, aquest matí, intentant convèncer-me que el suport dels pares i mares era essencial i que no el teníem. Només un pare o una mare és suficient per no anar demà a l’aula. No aniré a la manifestació de Barcelona, això sí, perquè encara em dol que la mobilització es faci així de malament, però sí que faré vaga. I tant que en faré, perquè la LOMQUE (LOMCE en espanyol) i la LEC són lleis que només es diferencien en el model lingüístic i en poc més, perquè portem anys essent retallats per on més mal fa a la societat, pel futur dels ciutadans més febles, els menors… perquè la democràcia no és una paraula buida i no es fa només als parlaments, tot i que els parlaments estan per fer-la real i legal. Perquè sóc poble treballador i sento que he de ser on es defensen les idees que em fan ser com sóc.  Jo, companys i companyes, demà, per tant, faré vaga i no m’esperaré a dir-ho a les dotze de la nit!! Hòsties ja!! 😉

Anuncis
Estàndard