General

Una mica de reflexió encara amb el cap calent i el batec del cor accelerat…

Una alegria immensa saber que podem començar a parlar seriosament del full de ruta cap a la independència. El poble ha parlat i amb programes clars i terminologia suficientment diàfana: opcions pel dret a decidir i a convocar un referèndum perquè els catalans i les catalanes puguindecidir el seu futur nacional (CiU, ICV-EuA), independència com a opció transparent i sense matisos (ERC, CUP) amb opcions majoritàries (segons els crits de la militància) de votar per la independència (CDC i bona part d’ICV)… tot això dóna 87 escons. 87 són gairebé 2/3, quasi els 90 escons. A més, la suma d’opcions contra les retallades i per polítiques econòmiques i socials, dóna 57 escons, que, a més, són els únics que podran acabar donant l’opció de formar un govern estable a CiU. Els unionistes radicals han obtingut 28 escons (PP i C’S) i els unionistes esperançats (PSC-PSOE) en tenen 20 més, en total 48. Si, com sospitem, una part de l’electorat del PSC estaria per votar sí a la independència, de la mateixa manera que una part d’ICV-EuA votaria no a la independència, no està malament per afrontar amb la perspectiva de dos anys un referèndum per consultar al poble de Catalunya si ja es considera madur per anar-se’n a viure sol… La resta, el reconeixement que gairebé un 70% de participació és una brutalitat democràtica que ningú no pot negar i que dóna més força als arguments que exposo suara que, atès el plantejament plebiscitari de les eleccions, el sobiranisme democràtic està consolidat i preparat per treballar per aconseguir la llibertat, nosaltres sí la llibertat com a poble, no com el que cridaven els militants de C’S a la seu aquesta nit…

Una societat plural, oberta, àmpliament convençuda d’uns mínims radicalment democràtics i pacífics… una societat diversa i majoritàriament decidida a poder votar pel que vol ser, tant si l’Estat espanyol ho vol com si no. La independència no es demana, s’exerceix. Els Convergents han fet un pas, contrastat per les urnes, del regionalisme “botiguer” més folclòric a l’opció pel sobiranisme més independentista que mai hauria somiat cap de nosaltres que sempre hem estat independentistes; els ecosocialistes criexen amb el dret a decidir explicitat i amb força tranquil·litat de bases a l’hora de votar en clau nacional catalana; els socialistes fan un trànsit explícit cap a un federalisme que també és anticonstitucional, no ho oblidem, i  a més, es planteja tot i que saben que a l’altra banda no hi ha gent que entomi la proposta, per tant hauran d’acceptar que el dret a decidir “se’ns negarà legalment” un i mil cops que es plantegi i això reconfigurarà un i mil cops els votants cap a opcions més lerrouxistes (C’S), més unitaristes pures (UPiD, PP), o més sobiranista o independentista (CDC, ICV-EuA, ERC), l’extrema esquerra comunista de les CUP, assembleària i plena de joves, molts dels quals s’havien autoexclòs de la política “autonomista”, apareix trepitjant fort i així posa xifres a aquesta visió de l’independentisme clàssic que romania instal·lat al limb de la marginalitat… i ERC, segona força del parlament actual, arriba al segon lloc per quedar-s’hi, fer-se pal de paller del plantejament de l’esquerra socialdemòcrata de tradició més europea a la nostra nació, un partit que ha plarlat clar com l’aigua i que liderarà la veu d’una societat que reclama ser independent i justa, pròspera i solidària, valenta i generosa, moderna i arrelada en el que som com a poble individualitzat en el concert mundial.

C’S és la versió moderna del lerrouxisme clàssic i té camí per recórrer a costa d’una PSC en reconfiguració i el PP queda com l’únic partit radical unionista espanyol a casa nostra i això és així.

Així ho veig jo, així ho visc jo.

L’enhorabona al poble català, a cadascun dels que han votat totes les opcions possibles i, sobretot, a tots aquells que han confiat que la independència és possible i, especialment, als que han vist clar que votant ERC és més que possible, probable.

Dormirem per agafar forces per la cursa… la volem de 100 metres llisos a molt estirar, no volem cap marató…

Advertisements
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s