General

Desvetllat…

Una goteta de suor que corre panxa avall, engonal enllà. La notes com va avançant. Desfici. Obro els ulls: fosc. Sento l’alè estimat al costat. Tot va bé. Tanques els ulls i deixes que el cap balle amb mil pensaments en aquesta pista de ball en què se t’ha convertit el cap aquesta nit. Si tinguera… si ara fos… si estigués a… si … Voltes a l’altre costat, braços a sota el cap, braços a dins del cobrellit, braços arrapadets al cos. No, que no es desperti ella. I el son, aquesta nit, s’ha fet esmunyedís, ignot, tan fràgil que no hi és. Estossegues. Estossego. Silenci! Què faig, me’n vaig o em quedo? Prems els ulls fins que notes que la pelleta de dins de la parpella surt enfora. Buffff!! No res. Avui és com si tot fos difícil. Pixarem? Va sí. Cos amunt, ja hi ets… pam! (la porta!), pam! (les sabates!)… és igual, ja està fet, segur que ja li he espatllat la nit…

La casa, a aquestes hores en què escric, és fosca, no només perquè no hi ha llum, és fosca perquè no sabries dir de qui és, qui hi viu. Sí, saps on són les coses, les fas anar, t’has fet el got de llet fresca, d’aquella que has comprat avui per provar-la i que caduca aviat, amb nesquick, tu que sempre has estat de colacau, i t’has menjat unes galetes chiquilín com si encara tinguessis vuit anyets però tu no ho veus així sinó que és més aviat una coseta calenteta per al cos a veure si es refà i l’enganyem per anar a dormir i amb les galetes a la boca, mmmmm que bones, et connectes al face i llegeixes les veus diferides de qui deu fer  hores que dorm, algú que ha escrit que avui ha acompanyat a un amic en la mort d’un seu familiar, què deu haver passat?, o mires les cares mig borratxetes de les fotos de la família que celebrava l’arribada de l’any, ja fa tant de temps. Has fet tot això però sents la foscor, com si tot això fos fet per ningú enlloc mai, en el buit, en la foscor. La casa, a aquestes hores, és estranyament desconeguda, però això tampoc et sorprèn ara mateix ja que tu mateix ets un desconegut en aquest estat de vetlla… Que fosc que em veig…

Només esperes dominar el teu cos, que escriure hagi estat un remei, una teràpia efectiva, un mecanisme per arribar a ser un altre cop el tu mateix que no pateix per dormir, en la llum d’una casa que sents teva i al costat de qui estimes, compartint el seu son. A veure, provem a veure… Bo-na-nit…?

Sort.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s