General

De baixa = més temps.

Baixa. Sona malament, però realment, quan el mal va passant i estàs en allò que es diu “fase de recuperació” el que trobes és temps… temps que et regales per compensar el temps que no dediques a allò que et fa membre de la comunitat. Dormir més? Pensar? Ordenar idees i pensaments? No sé vosaltres, però jo necessite continuar endollat a la realitat, la de la meva feina, la de la societat i la de la gent que és al meu voltant. Per això escriure és una manera de fer-ho tot alhora… bé, tot no.. dormir són figues d’un altre paner.
El temps, aquests dies, m’ha permès córrer més pel Facebook i observar com els ímputs de tot el que gira al voltant del grup d’amistats admeses m’interessa més o menys, com sempre, però, en tot cas, em sereveix. I alhora, hi aboque sensacions, impressions, pensades, ocurrències, enllaços, que em fan sentir que, en algun moment del dia dels meus amics, jo també fomraré part del seu temps. Regla d’or: donar per rebre.

Els mitjans de comunicació fa temps que han ultrapassat les nostres expectatives, si més no les de la meva generació. D’alguna manera, l’avanç de tot plegat, la rapidesa amb què avui ens podem comunicar és tanta que hem perdut la capacitat de sorprendre’ns de res ja. I això no és bo. No ho és, perquè sense la sorpresa quedem en mans dels altres, dels que ens van donant les eines que cada dia entenem menys i emprem més. I, disculpeu, però en això de la comunicació passiva ja n’hem tingut prou amb la televisió. Pense que hem de fer un ús intel·ligent i conscient dels mecanismes de comunicació a la xarxa si no volem que acabin essent control·lats per les exigències del mercat o dels estats. Ho reconec, desconfiava (i encara mantinc un punt de reserva) del Facebook, del Twitter… però avui pense que és una eina potentíssima per fer real el que tant ansiem: buscar la nostra veritat a través de la dels altres que considerem iguals. Sí, d’acord, sempre es pot argumentar que no deixa de ser una empresa, un negoci que, a més, disposa de dades, informació, imatges, idees, de cadascun dels membres i que això fa por. Jo mateix ho he argumentat així en ocasions no fa gaires dies. Tanmateix crec que compensa. Per exemple: els meus millors amics s’han casat fa poc i amb unes poques imatges que hi vam recollir la Vero (la padrina) i jo (el padrí), vaig muntar un vídeo curtet que ha arribat “màgicament” a molta gent que se’ls estimava i que no va poder assistir, gent amiga, d’aquí i d’allà, gent que ha estat còmplice de la seva estima des de fa molt de temps i que, amb emoció, s’han sentit còmplices, ara també, d’aquell moment. Per exemple: la crisi que ens manté en tensió constant s’enriqueix de perspectives privades a la xarxa que et fan saber que els gurús de l’economia no sempre tenen la raó, ni tan sols una bona raó. Per exemple: un vídeo enllaçat del youtube fa possible que reafirmis les teves conviccions o que defensis una causa justa. Informació selectiva que pots arribar a gestionar amb filtres o deixar lliure i caòtica. Depèn de tu, de mi, de tots els que hi som. M’agrada viure en aquesta generació que ha conegut la gràcia d’escriure cartes amb paper i bolígraf i d’esperar pacientment una resposta i que ara viu en aquest món trepidant i immediat de les xarxes socials. M’agrada haver tastat els dos móns i saber-los redirigir. De fet, el Bloc, aquest i tots els altres, és això d’abans actualitzat: escrius sense pressa, esperant que algú et llegirà amb calma i desitjant que algú contesti algun dia, quan siga, quan vulga, quan li calga. I el Face és la porta oberta al futur.

Fills de dos universos socials i culturals, gent avesada al canvi… això som. El temps que ens regala la vida és el que ens permet aprofundir en el que suposa aquest canvi constant. Per això, crec, ens cal també la curiositat.

Advertisements
Estàndard

6 thoughts on “De baixa = més temps.

    • Josep ha dit:

      “Sí, d’acord, sempre es pot argumentar que no deixa de ser una empresa, un negoci que, a més, disposa de dades, informació, imatges, idees, de cadascun dels membres i que això fa por. Jo mateix ho he argumentat així en ocasions no fa gaires dies. Tanmateix crec que compensa.”. Déjà écouté!!

  1. El millor que hi ha, de vegades, per comprovar si tot és tan meravellós o tan roïn com un pensa, és provar-ho. És veritat que és també un negoci, és veritat que algunes de les teues dades queden al descobert… però els beneficis, almenys així ho veig jo, són majors que els perjudicis, més encara quan necessites comunicar coses en eixe mateix moment, quan és quasi una necessitat fisiològica, i no hi ha ningú palpable al teu voltant a qui li ho pugues abocar.

    Tinc amics que ho han provat i no han estat convençuts, per això s’han esborrat voluntàriament de la xarxa; altres, tanmateix, han continuat… i de quina manera!! A través dels comentaris, de les notícies que un penja, o dels vídeos que un comparteix, anem coneixent la persona que potser abans no sabíem que existia… o de la qual no coneixíem la vessant que ens mostra ara. A mi em dóna una certa sensació de llibertat quan puc dir o no dir certes coses, quan puc jo mateixa triar la imatge que crec que em correspon… i a més, com tu dius, sense presses, seleccionant exactament fins a quin punt em deixe conéixer o no.

    Em fa molt de bé sentir que no estic sola davant la ràbia postelectoral, per exemple… em fa somriure algun comentari que esperava o que no esperava… i, per suposat, em permet escorcollar en la vida de la gent que m’interessa, per distints motius. Alguns dels meus faceamics em fan reflexionar o m’informen sobre coses que m’interessen (tu, per exemple); altres m’ensenyen sobre temes que hauria de saber i que la majoria de vegades no sé (com la Lídia, que sempre va un pas endavant)… També hi ha qui em treu de les meues caselles, qui es deixa portar per la “borregà” i repeteix tòpics sense parar, qui no fa més que difondre paragrafades cursis… Bé, més o menys, com una societat palpable, amb l’avantatge que puc decidir què vull saber i què no vull saber, cosa que no puc decidir sempre quan m’agafen per banda algunes persones pel carrer… i aleshores desitge parpallejar i que el que diu siga un comentari del facebook per poder tancar amb un click!!!

    Espere que la teua baixa no siga per res greu i que, mentres que dure, ens vages deixant textos com aquest i com altres que has escrit han eixa exactitud amb què expresses sempre les coses… Va, ànims, valent!! 🙂

    • Josep ha dit:

      Ara mateix pense que és cert el que dius, que mil vegades t’estimes més determinats comentaris sobrers del Face que molts comentaris que no et pot estalviar si estàs present físicament… tot i que això va amb caràcters, a mi m’és complicat abstreure’m de la persona que els diu, d’altra gent té més traça. I la segona cosa amb què estic d’acord… la possibilitat de conèixer la gent en la seua faceta més cridanera, o més reivindicativa o més humorística o més melòmana o més íntima, fins i tot. Això i poder mantenir aquest feedback constant que, a la llarga suma més que no resta. Avui mateix un exalumne que havia llegit les maledicències que arribem a dir tu i jo de Camps em deia que moderàrem les formes perquè es podia desautoritzar la veritat del que déiem. Aquesta persona és incapaç d’entendre tot el que assumim cada dia els valencians que el patim (que els patim) i que callem, gairebé sempre per prudència. … Li he contestat, això sí, però no deixa de tindre raó en part: al final el Face no genera tantes interrelacions, només serveix, com l’alambic del químic, per destil·lar gent i idees, per fer colla, per saber que hi ha algú a l’altra banda a qui agradarà que jo cride el que ell està pensant. No és cap cosa nova, cridar, jo cride des de fa molts anys al carrer o on siga, és cosa nova poder-ho fer i que la gent que mai crida, entenga amb milers d’enllaços la teua veritat. De tu, també aprenc, com de la Lidia, i em sorprenc de quantes coses compartim molta gent que no sabem exacatament on som. Sí, compensa força tot plegat.

  2. E, de fato, a empresa leva isto a s rio Várias vezes no livro, Hsieh deixa bem claro que todos TODOS na empresa são responsáveis por gerar um sentimento de “UAU” no cliente.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s