General

Unes hores després de les eleccions a Blanes…

Bon dia a tots i a totes,

Un dia com el d’avui obliga a pensar una miqueta més del normal. I obliga a fer-ho perquè hi ha moltes emocions que tiben cap al costat de la tristesa i poques cap al de la joia i, això, amics, és de mal pair. Ja ho sabeu: milito en ERC a Blanes, una ciutat mitjana de la Selva, que inicia la meravella paisatgística de la Costa Brava. Aquestes eleccions han estat les primeres en què he participat a la llista d’ERC que es presentava a les eleccions municipals amb una coalició electoral anomenada Junts per Blanes, formada per ERC i Reagrupament, amb la suma de gent independent que confiava en l’aposta de la feina feta per la candidata, la Conxita Boldú, i, sobretot, en les aspiracions d’aconseguir una representació de l’independentisme i els valors de l’esquerra social a l’ajuntament. Abans de tot, deixeu-me dir que estic ben orgullós de formar part d’aquest partit (ERC) i d’haver pres part d’aquesta campanya a Blanes. Vull reconèixer la feina de la nostra candidata  a l’alcaldia, la seva dedicació constant i la seva enteresa i força durant i després de la campanya. També vull aplaudir la feina de tots els meus companys de partit i de coalició. El projecte nacional i les aspiracions socials em mantenen i em mantindran unit a ERC, perquè mira tot el territori (per cert, una abraçada als companys d’ERPV i d’ERC a les Illes i ala resta dels Països Catañans) i la necessitat d’una societat basada en el concepte de justícia social, i els valors republicans, em fan sentir segur que ERC és i ha de ser encara un referent magnífic per arribar a crear un estat independent algun dia que no ha de ser gaire llunyà, si volem que els catalans i les catalanes d’arreu continuïn essent visibles al món i si aspirem al progrés de la nostra societat en igualtat de condicions per tots els seus membres. En aquest context local i regional, però, cal que comencem, des d’avui mateix a fixar uns paràmetres d’actuació postelectorals, no com a reacció del que ha passat, sinó com a una necessitat de tornar a posar els peus a terra i no allunyar-nos més del món real, del carrer en què hem de centrar la nostra acció. Avui només vull deixar constància dels fets i, potser, amb més calma, aniré apuntant cap a canvis estratègics o opcions de millora futures.

I què ha passat?

1r  Junts per Blanes, és a dir, les marques ERC+Reagrupament, ha desaparegut de la institució municipal (hi tenia una regidora, la Conxita Boldú, d’ERC).

2n  L’oferta independentista a Blanes, en aquestes eleccions, ha estat a tres bandes: Junts per Blanes, la CUP Blanes i SI. Cap dels tres ha obtingut representació institucional, però la CUP (que no s’havia presentat mai), ha obtingut el major nombre de vots entre aquestes tres opcions.

3r Dir que la suma de tot el vot independentista junt hagués equivalgut a dues regidories, a hores d’ara, no és cert del tot, perquè aquesta anàlisi parteix de no reconèixer’un fet que ens ha allunyat de l’entesa: la necessitat que tots tenien de saber quina és la força amb què es comptava per separat. Junts per Blanes, va voler ser un lloc de trobada, però no ho va aconseguir per motius que caldrà valorar amb calma i repòs… només apunto que, en bona mesura, tenia una lògica interna en cada partit, essent el primer cop que les altres alternatives independentistes apareixien en el context electoral local, que els calgués estar present en solitari per comprovar l’acceptació dels seus posicionaments polítics davant de la ciutadania. Ho considero legítim, però ara que ja està fet, cal que ens situem tots de cara i ens mirem als ulls per veure qui és qui i a què aspirem en política local per mirar si les discrepàncies són tantes o si podem consensuar mecanismes d’actuació conjunta i solidària.

De fet, ERC no és un partit que defugi la voluntat de govern institucional, mai ho ha fet i sempre ha volgut jugar a les cartes que la legalitat vigent li atorga per fer-ho, amb la consciència que la legalitat vigent s’ha de superar per poder avançar cap als objectius que crec que compartim tots els independentistes. És més, qualsevol altre dels candidats independentistes, pel fet de ser-ho, acceptava igualment aquestes regles del joc, és clar. Les aspiracions de tots plegats són molt més comunes del que sembla, els accents ideològics són, però, molt més marcats en alguns aspectes: estructura de les institucions, polítiques econòmiques concretes, assumpció de pactes postelectorals, valor de la participació ciutadana… o molts altres. Però, jo, que he llegit els programes electorals de tots, observo molts punts de trobada que ens han de fer capaços de seure en els anys que vindran i mirar si convé que, a nivell local, l’aposta continuï essent la dispersió o no. ERC és assambleària i ho ha volgut ser des de sempre, ERC no ha abandonat mai els valors de l’honestedat i l’ètica política, ERC a Blanes (i jo sóc el primer a reconèixer-ho per la meva vinculació força marginal en el dia a dia polític) ha funcionat internament amb els recursos humans sempre des de la voluntat de treballar perquè Blanes sigui una Vila justa, lliure, democràtica, en progrès social constant i vinculada a la nació. Les persones que han estat treballant aquests quatre anys (i abans) mereixen tot el meu respecte i admiració. Per això, perquè les respecto, també vull ser crític amb el meu grau de dedicació i amb les decisions que s’han pres internament a ERC en la darrera legislatura. Ho faré, amb el major esperit constructiu possible, tan aviat com ens convoquem per fer-ho.

ERC de Blanes, però, ha de deixar ja de pensar en clau de pal de paller de res i ha de començar a parlar, amb humilitat i de tu a tu, amb les opcions independentistes que vulguin escoltar el que les urnes han dit posant-nos a cadascú en el nostre lloc, sigui quina sigui la nostra trajectòria anterior o actual.

Crec que hi ha marge per recórrer, no avui perquè cadascú hagi obtingut els vots que hagi obtingut, sinó des d’avui, perquè a Blanes hi hagi aviat la veu de moltes persones que estan convençudes que la independència i les polítiques d’esquerres, justes socialment i que beneficiïn la major part de la societat, tinguin el lloc representatiu que els correspon en les institucions municipals, sobretot perquè és aquí on podrem canviar el que decidim que cal canviar, i perquè és aquí on podrem ajustar els nostres models diferenciats en benefici de qui ho mereix: les persones que convivim a Blanes i que volem governar-nos com a ciutadans adults i lliures.

4t També ha passat que el PSC ha guanyat les eleccions (quan tot se li girava en contra al Principat) i que ICV-EU ha obtingut uns magnífics resultats. Felecito els seus representants i els seus electors i em congratula que siguin un govern que diu que governarà amb polítiques d’esquerres (els uns més que els altres, és clar). Aquesta felicitació no em deixa indiferent davant del fet que la visió independentista a Blanes queda òrfena a l’ajuntament. És el camí que ens toca recórrer a nosaltres, doncs, al qual he fet referència abans.

5è I encara, ha passat que la visió més xenòfoba i feixista ha marxat de les institucions. Espero no ser testimoni de més plataformes, tot i que el testimoni del missatge ara el pugui reprendre, com ha fet a altres llocs del Principat, el PP.

6è Vull felicitar també els companys i companyes de la CUP per la força amb què han entrat en el panorama municipal i, sobretot, per la feina ben feta i sòlida que els ha dut a obtenir els seus resultats. Mereixen tot el meu respecte.

En fi, ha passat tot això. L’anàlisi de per què ERC+Reagrupament, ha perdut més de 300 vots dels que havia obtingut en les eleccions del 2007, la faré amb calma a l’assemblea d’ERC i, si molt convé, incidiré en tot els aspectes que cregui que mai més no han de tornar i en tots els que cregui que haurien de passar perquè el 2015 tot pugui ser ben diferent al que ho és ara mateix.

Acabo avui amb aquest missatge. Gràcies a totes les persones que ens han fet saber a les urnes que encara som una opció política que té recorregut. Un cop més, Conxita, gràcies per la teva dedicació. Companys i companyes d’ERC de Blanes, ara és l’hora d’estar alerta, d’aprendre i de respirar ben a fons perquè el llegat d’un partit que basa els seus principis en els valors republicans, assamblearis i independentistes, des de fa ja 80 anys, ens enforteixi i ens faci renéixer en una societat plural i complexa com és la nostra.

Salut i República. Visca Catalunya lliure!

Josep Calatayud

Militant d’ERC i membre de la candidatura Junts per Blanes.

Anuncis
Estàndard

2 thoughts on “Unes hores després de les eleccions a Blanes…

  1. Ànims, encara que, en aquests moments, és molt difícil sentir-se animat… almenys ací, a casa nostra, veient com els fatxes continuen manant com si foren persones honrades, dignes i preocupades del futur de la “comunidavalensiana” 😦

    • Josep ha dit:

      Res no és mesquí, ni cap hora és isarda… una passa ferma endavant i aguantar el cop quan ve l’onada forta de cara. Tornarem a guanyar, segur, i ho veuran els nostres ulls i no els dels nostres hereus. Ànims i compte amb ixa llengua baladrona que et perdrà!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s