General

Unes vacances merescudes…

Avui, tot just fa una horeta, han començat les meves vacances de primavera a l’institut, és a dir, les de setmana santa, per a la gent que creu que s’ha de creure. Encara tinc feina, aquesta vesprada-nit, però és cosa d’unes hores i ja estarà. Unes vacances merescudes? Sí, és clar. Amb menys diners per gastar, però amb més emoció per compartir-les d’una altra manera amb la gent que estime. Tot ha estat, darrerament, un tant novedós en la meva vida i provar és la forma correcta de saber què pots i que no pots dur endavant… així que provaré de fer vacances amb la Lidia i el seu fill, en Pau, que són dues persones que em fan sentir molt feliç. Viatjarem per terra i per mar, a prop, no gaire lluny, però ens mourem uns dies junts… i provarem a pactar els temps, els llocs, els àpats, els silencis, les rialles, els moments de solitud, el que va primer i el que va després. Res és clar si no hi posem llum. I, la veritat, la llum d’aquesta primavera és perfecta per obrir nous camins. A més, visitaré els meus de casa que esperen saludar-nos a tots plegats i que circulen amb les seues dinàmiques pròpies, les quals, si de cas, també haurem de fer una miqueta compatibles amb les nostres. Hi ha gent nova  al poble d’on sóc, ha nascut una xiqueta que té un nom català amb variant balear per no copiar el mateix nom català en variant comuna de la seua mare, que és cosina meua. Les coses modernes d’aquestes generacions a una terra, la meua, que malda per fer possible la transmissió cultural i lingüística a les noves generacions, malgrat els astres, els fats, el dimoni i els polítics fatxendes que capellanegen. Això, també seran vacances. I caldrà buscar temps per als que vindran al poble on visc després, perquè ells estaran de vacances i jo ja les estaré acabant: una neboda i el seu company amb amics amb llit inflable incorporat que m’ocuparan la casa… Vacances. De tot el que us dic, pensaments desficaciats aparetment, em quede amb el nou… amb els camins que recorrerem junts la Lidia, en Pau i jo mateix… i amb la novetat que, encara a una habitació d’hospital, quedarà el meu amic Xavier, el seu company i amic meu, en Jorge, i la monja virtual, la Vero, que ha fet el seguiment constant a la voreta del llit del Xavier que ha passat per l’experiència de vida més dura que mai haja afrontat.

Vacances. Què us sembla? Cadascú, les seues. Fins la tornada, doncs.

Advertisements
Estàndard

3 thoughts on “Unes vacances merescudes…

  1. I nosaltres, els de la casa d’ací, us esperem amb els braços ben oberts (ens arribem a tocar o no) a la Lídia, al Pau i a tu.

    Bones i merescudes vacances pels tres. 🙂

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s