General

Febrer m’ha duit la carta tan precisa…

Marxa febrer i ens deixa anuncis de primaveres. La foto que veieu en la capçalera del bloc és de fa uns dies, a Romanyà. Un cop de llum, reflectida en el groc intens de la mimosa que senyorejava en aquell poble del Baix Empordà m’anunciava que el febrer marxa sempre amb una glopadeta de primavera… és com si diguera en una carta escrita en la mateixa natura: “Me’n vaig, quan jo marxe encara quedarà l’hivern, però no passeu ànsia que aviat vindrà el bon temps”. És un mes de trànsit, per això les flors dels ametllers són blanques com la neu que encara persisteix i el groc llampant de les mimoses vol ser un estiu primerenc, un estiu efímer i enganyívol, un estiu que ha de ser. Jo, que vinc d’una terra on els canvis naturals són prudents, mesurats, assenyats, encara em sorprenc després de molts anys passejant-me per aquestes terres quanta és la força canviant de tot el que arrela i s’enlaira. Brutalment delicat, tot plegat. L’altre dia vaig descobrir la mimosa florida guaitant per sobre del rastell, com una senyora empolainada que s’encanta veient passar els visitants per davant de ca seua, i ahir, tornant del monocrom verd dels tarongers que no tardaran gens a esclatar amb els flaires endolcits de milions de flors de tarongers, em vaig emmirallar en les ginestes que em saludaven fermes a la mitjana de l’autopista, asolellades, radiants. Febrer esmunyedís, alè de primavera.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s