General

Els lleus matisos que fan sentir que alguna cosa hauria de ser millor…

Observe tot de comportaments, actituds i manifestacions privades i públiques que em fan posar la pell de gallina, ja sabeu, un borrissolet als pelets dels braços que evidencia que alguna cosa hauria de ser millor i un estremiment que neix al centre de les espatlles i provoca un sacseig de tot el cos, sec, evidenciador. La nostra societat avançada està plena de gent que pensa en els límits de casa seva, que es queixa en petit comité amb amics, amants i parelles de les mateixes coses que em fan aborronar, que llença missatges contundents a la xarxa i que, tot seguit, s’evadeix en una rutina, potser irrenunciable, però rutina al cap i a la fi, que esdevé la justificació per no contemplar el que és l’única solució perquè tot canvie: l’acció real. El món –en som testimonis aquests dies tot observant la reacció dels pobles nordafricans que han trencat el silenci– es mou, es belluga i mira de reequilibrar-se quan les coses se’n van de mare… i se’n van, de mare. No cal que siguen grans les tragèdies perquè continuen sent tragèdies. I com que les pantalles ens mostren tragèdies grans, ens fa l’efecte que les nostres són insignificants. No ens molesta l’atur en una societat opulenta perquè tenim subvencionada la consciència. No ens molesta que ens priven de la paraula perquè hi ha algú que té l’autoritat per decidir si ens l’atorga o no, la paraula, i és més fàcil delegar en l’altre la nostra responsabilitat. No ens molesta la desvergonya de qui se n’aprofita del poder en benefici propi, perquè creiem fermament que si no ho fes ell, algú altre ho faria. Sabem que l’atur o la feina amb condicions indignes és condició imprescindible perquè uns quants continuen vivint a cos de rei, i callem o ens queixem de boqueta. Assumim que ens hagen tret el dret a decidir o parlar, perquè ho fan pel nostre bé com a bons pares que no volen que els seus fillets tinguen problemes, pel nostre bé, “calla, fill meu, que si et mous t’arrisques i pots perdre el que tens”. El que tens, el que tinc, el que tenim. Tenir, tenir, tenir. Acceptem que ens roben perquè és tant el que es roba que està fora del nostre abast actuar contra ningú. És clar.

I tot al nostre voltant es mou amb aquesta rutina de buscar el tren per arribar a casa a una hora prudent, de mirar el lladre robant i continuar caminant perquè hem d’arribar al gimnàs, de callar perquè parlar fa que s’allargue tot massa en una reunió qualsevol i es fa hora de sopar… ja ho direm al Google-Apps, o al Facebook, al Twitter, o, millor, no ho direm, no fos cas que algú ens contestés i encara ens fes perdre la rutina. La puta rutina mandrosa, anihiladora, panxacontenta, exterminadora de la felicitat.

Lleus matisos del que veiem ens fan sentir que alguna cosa hauria de ser millor, d’una altra manera. Potser hauríem de començar per trencar alguna rutina: deixar que el veí negre, jove i amable ens ajude a portar la compra quan se’ns ha oferit a fer-ho… i aprofitar per conèixer-lo, que ja tocava; dinar un dia amb algú que ens ha demanat diners pel carrer, i xerrar-hi;  parlar en públic quan creiem en alguna cosa encara que perdem aquell tren; no cedir en la privació dels nostres drets laborals encara que ens coste la feina; quedar-nos a parlar de tu a tu amb algú que ens reclama sense mirar el rellotge; sortir a ballar un dia de festa i no mirar-nos-ho per la tele local; trencar el treball que no ens convenç encara que tinguem clar que ens l’acabaran aprovant; oblidar-nos que algú pensa per nosaltres i pensar en veu alta… per fi.

Som una societat ben estranya. Estem aparcats. Aparcats mentre esperem que algú vinga a posar-nos en marxa. Potser podem aprofitar la suau energia que es projecta a través del sacseig de l’esgarrifança i posar-nos en marxa nosaltres mateixos. Potser cal que fem la primera passa i deixar de queixar-nos amb la boca petita ja d’una punyetara vegada.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s