General

El negoci de la mort.

Fa uns quants dies que sabem que ETA ha declarat unilateralment una treva amb voluntat de ser duradora, però ningú no sembla que se senti especialment content perquè ho hagin portat a terme. ETA ha matat fins fa quatre dies, com aquell qui diu. Ara fa uns quants dies, pocs, SORTU s’ha constituït en un partit polític abertzale que se situa al marge de la violència i explícitament s’allunya del plantejament violent d’ETA. El món abertzale ha estat privat de representació a les institucions basques perquè es mantenia en l’òrbita de la violència en no condemnar-la. Això era la causa que no pogués presentar-se democràticament en el que se suposa que és aquest Estat de dret. Avui han presentat els estatuts del partit al Ministeri d’Interior i sembla que això tampoc no aixeca passions entre tots aquells que havien dit que ETA i el món abertzale eren la mateixa cosa. Ni l’èxit de l’estorquiment pseudodemocràtic de silenciar la veu d’algú que pensa diferent a l’statu quo ha fet que saltaren d’alegria fent gestos de victòria i de satisfacció per haver imposat les tesis de la “legalidad vigente”. No ho entenc. O potser sí que ho entenc.

Jo crec que un Estat de dret ha de vetllar per la seguretat dels conciutadans que hi viuen i el conformen i si resulta que la idea és que s’aconsegueixi pacificar els violents després d’haver portat al límit alguns dels drets constitucionals com ara el de llibertat de pensament i d’expressió o el de poder ser representant de la sobirania popular… aquestes dues notícies no haurien de provocar alguna cosa més que una pobra reacció? Però no, sembla que tothom creu el que diu el PP: “és una trampa més, han de deixar de defensar el que defensen per ser homologables a la resta d’espanyols de bé, han de demanar perdó i desparèixer de l’escena”… Ho volen tot: que el món abertzale acompleixi la llei i que no es presenti a les eleccions. Saben, els que es dediquen a la governança de l’estat, que si no és ara, la cosa pot degenerar en violència i en mort. Què es guanya arriscant la mort dels conciutadans? Quin és el negoci? Potser jo entenc on és el negoci i què guanya l’estat arriscant tant i provocant que es perpetuï aquesta violència de més de quaranta anys… i no justificaré ara cap dels crims comesos per qui, equivocadament, va pensar que matant aconseguirien objectius polítics… però qui és ara que deixa que la violència es perllongui? Qui guanya amb la mort? I, sobretot, què guanyem nosaltres si deixem que l’Estat no faci d’aquesta ocasió de pau, la solució definitiva? Què guanya l’Estat triant la por en comptes de la llibertat, la mort possible en comptes de la vida digna?

Deixo la resposta en la vostra mà.

Anuncis
Estàndard

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s