General

Per ara tot va com ha d’anar… deu ser…

… que no sóc gaire intuïtiu. Conec la Lidia, que ho és i molt, i sé que la intuïció existeix. Jo no en sóc, d’intuïtiu, es veu. Però hi crec. No sé, és com quan jo passe la llista i faig les oracions perquè sé que els efectes que provoque en la gent que està malalta de la panxa és benèvola, s’alleugereixen i, si més no, descansen o es relaxen. Hi crec, en curar de gràcia i en la intuïció, però no en tinc gaire, jo, d’això darrer. Siga com siga, el meu dia ha seguit pautes previstes i, en honor a la veritat, ha arribat a quotes de qualitat en la feina i a un estat personal força equilibrat. De fet, m’he trobat amb més estones lliures de les que pensava, tant que ara estic escrivint un segon post en aquest bloc acabat d’estrenar quan el que jo m’havia proposat era fer-ne un cada dia… està vist que no cal fer previsions ni tan sols a curtíssim termini. Ara, que tinc feina, eh?, però no tinc cap gana de fer-la, estic temptat d’estirar-me al sofà i veure un documental que va sortir ahir a Público. Sí, mira, ho faré. O no. Ja veurem… si no quedem cecs.

Ai, mira, tu, ara veig que això de dir coses sense saber qui és exactament que et llegirà té la seua gràcia. El sofà em mira. No sé què vol. Vaig a acostar-me a veure què diu.

 

Anuncis
Estàndard

4 thoughts on “Per ara tot va com ha d’anar… deu ser…

  1. És veritat que no saps ben bé qui et llegirà. Però, pense que qui escriu ho fa per necessitat de saber que ha fet el possible per comunicar alguna cosa, encara que siga a ell mateix.
    De vegades, el fet de llegir les històries d’un com si un fóra un altre, ens fa entendre millor per què fem el que fem i per què els demés ens veuen com ens veuen.
    Jo acabe de descobrir que pense tot això perquè ho he escrit, sense anar més lluny…

    • Josep ha dit:

      Tu pots dir-me SÍ, SÍ, SÍ sempre que vulgues i jo ben content que estaré, fiscala!! ja sabia jo que això d’advocadessa no duraria massa temps, tens més planta de fiscaladedistricte ;>)

  2. Josep ha dit:

    La veritat, Eva, és que dubte que ningú sàpia exactament per què fa el que fa, diu el que diu i viu com viu. Però hi ha alguna cosa que ens fa saber que convé ser com som, parlar com parlem i pensar el que pensem… si més no perquè ja fa tants anys que vivim dins de nosalatres mateixos. Però tens raó, aquesta externalització del nostre ego, això de contemplar-nos a través dels nostres ulls que llegeixen el que hem dit com si ho hagués dit un altre, és una raó més que suficient per progressar en l’autocrítica. I encara més, veure que hi ha feed-back ens fa veure que, de vegades, “acabe de descobrir que pense tot això perquè ho he escrit (o algú ho ha escrit), sense anar més lluny” (sic.)

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s